A mitjans dels setanta vaig acostar-me a l'hemeroteca de l'Ajuntament de Tarragona. Era el meu darrer curs a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, branca de periodisme. Necessitava la portada del primer número d'un diari de Tarragona, La Cruz, una publicació d'orientació catòlica editada entre 1901 i 1936, un testimoni clau de la història de la Tarragona del primer terç del segle XX.
Era el primer cop que visitava l'hemeroteca i no sabia pas per on començar. Un dels investigadors que estudiaven la història de la premsa de les comarques tarragonines, en veure'm tan despistat, se'm va acostar per ajudar-me. Em va localitzar el diari i em va explicar tota la seva història: el seu caràcter confessional i que havia hagut de tancar en començar la guerra, per ser un diari clerical.
Es va presentar dient que era Pau Virgili, que estudiava la premsa de Tarragona per fer-ne la història i que es passava moltes hores a l'hemeroteca. En dir-li que jo també em deia Virgili i que escrivia alguns articles al Correo Catalán i al Diario Español —aquest era, aleshores, el nom de l'actual Diari de Tarragona—, es va posar content, ja que, com a lector del diari de la seva ciutat, havia llegit coses meves. Vaig sortir d'aquella sala amb la feina feta; els seus comentaris van ser de gran utilitat i, pel meu treball, em van donar la màxima qualificació acadèmica.
Passats cinquanta anys, vaig anar fins al carrer Ferrers, darrere la muralla oest d'aquesta monumental Tàrraco, buscant la impremta que el Pau havia fundat anys abans. Entre mans tenia el resultat d'un treball d'investigació de més de quatre anys de recerca. Pel meu cap passava la imatge d'aquell tarragoní il·lustre, ara homenatjat amb una escultura a la part alta de la Rambla Nova, a prop del monument de Roger de Llúria. Em va rebre la seva neta, la Montserrat Virgili, i vaig retrobar-me amb l'amabilitat, el bon fer i la disposició al servei d'aquell temps d'estudiant. Vaig reconèixer a l'instant l'esperit i l'estimació per la seva impremta familiar.
El meu llibre va néixer, amb les seves pauses tranquil·les, obrint totes les seves pàgines a la llum de la vida: la lectura dels qui s'interessen pel nostre passat. La Montserrat, l'Anna i la Rebeca van fer possible, com a llevadores de llibres, veure ara fet realitat el meu somni a les prestatgeries de llibreries i biblioteques, públiques i particulars. Gràcies.
